TÈRMITS: INSECTES SOCIALS

 

Els tèrmits que afecten pràcticament la totalitat de les estructures i construccions a Espanya, pertanyen a l’espècie Reticulitermes ssp, i són termites subterrànies. S’alimenten de tot tipus de materials cel·lulòsics que troben en el sòl (fustes) o en les estructures (fusta, cartró, paper...)

En el si d'una colònia de tèrmits es distingeixen les següents castes:

Obreres: En general s'observen, i en gran nombre, uns petits individus blancs que es desplacen ràpidament. Són les obreres. Elles són les responsables i úniques dels danys. Consumeixen i digereixen la cel·lulosa que posteriorment són capaços de regurgitar per distribuir als altres membres de la colònia; aquest procés és el que s'anomena la trofal·laxi. Estan constantment a la recerca d'aliment, sense períodes de descans i movent-se en totes les direccions en una recerca a l'atzar. Són elles també les que construeixen els cordons.

 

Soldats: És igualment probable trobar aquests individus. Són blancs i pràcticament de la mateixa talla que les obreres, però tenen un cap hipertrofiat i més acolorit. Molt menys nombrosos que les obreres i proveïts d'un cap molt quitinitzat amb 2 grans mandíbules, estan encarregats de la protecció de la població contra els enemics (principalment les formigues). El seu cap hipertrofiat no els permet alimentar-se per si mateixos i són les obreres les que els alimenten mitjançant trofal·laxi (alimentació de boca en boca, en la qual els aparells bucals dels insectes entren en contacte i es traspassen entre ells nutrients).

 

Quan la infestació és massiva, és possible observar també als reproductors secundaris, que es diuen neotèniques. S'assemblen a les obreres, però són més llargs (5-6 mm.) i posseeixen sobre el dors dos petits esbossos d'ales. Són capaços de desplaçar-se per les galeries creades per les obreres i de formar, una mica més lluny, una nova colònia.

 La parella de reproductors: En l'origen d'una població de tèrmits, hi ha una parella de reproductors. Formada per un rei de color fosc, capaç de moure's i que encara no ha perdut les seves ales, i d'una reina sense ales, igualment fosca però amb l'abdomen de diversos colors marrons. Aquest abdomen està hipertrofiat (des d'alguns mm a diversos centímetres) i abriga un aparell reproductor capaç de crear diversos milers d'ous a l'any. La reina és incapaç de desplaçar-se i, per tant, d'alimentar. Com la resta de la població, és alimentada per les obreres.

 

Un cop a l’any , l’eixam: Manifestació visible i moltes vegades espectacular de la seva presència, el eixam es produeix generalment un cop l'any (de gener a maig segons les espècies i la zona) en el moment en què les poblacions estan ja ben implantades. En aquest moment, centenars de reproductors primaris surten volant pels orificis creats per les obreres. Aquestes reproductores són alades i de color fosc. El seu vol és molt curt. Al caprici de l'atzar, es formen les parelles i, les més afortunades, que trobin una cavitat en la fusta on niar, es podran reproduir i crear una nova població.

 Amb excepció de les reproductores alades, totes les altres castes de tèrmits són àpteres, és a dir, no tenen ales. Es desplacen i comuniquen gràcies a substàncies específiques que van deixant darrere d'elles i que els seus congèneres reconeixen. Són les feromones de pista. També existeixen les feromones d'alarma, segregades en cas de perill i destinades a alertar a la resta de la població.

Per tant, els tèrmits són insectes socials que es comuniquen: no només intercanvien el menjar sinó també la informació que els indica tant el camí a seguir per trobar l'aliment com l'alerta de la presència d'un perill.

 

Observacions dels danys dels tèrmits en una estructura: Les fustes atacades per les termites generalment no presenten símptomes visibles a l'exterior ja que deixen sempre una petita pel·lícula que roman intacta. Mentrestant, l'interior de la fusta és consumit en laminetes en el sentit de les fibres i no es veu cap resta de serradures des de l'exterior. En el cas que travessen la pel·lícula externa (fusta superficial, paper pintat, pintura, ...), s'encarreguen ràpidament de tapar l'orifici amb una barreja de saliva i dejeccions. Així no veiem res més que una petita taca fosca a vegades de la mida d'un cap d'agulla. De froma general, els tèrmits ataquen a tots els materials cel·lulòsics. Són, d'aquesta manera, els devastadors potencials dels mobles, els marcs de les portes, els sòcols, la fusteria en general i els dobles envans, però també dels cartrons i els llibres.

 

Els tèrmits es desplacen per les estructures i consumeixen la fusta per la qual cosa, si cal, travessen els materials tous com el guix o el poliestirè. També utilitzen les fissures en el formigó o les unions entre les pedres o els maons per a fer-se un camí.

 

En els casos en què no poden travessar-los, es construeixen petits túnels de color marró fosc a l'interior dels quals es desplacen cap al seu objectiu. Aquests cordons són construïts amb partícules de mida petita, barreja de saliva, terra i dejeccions. No és estrany que aquestes construccions apareguin amb aspecte de "estalactites" o "estalagmites".

 

 

 

 

 

FaLang traduction system by Faboba

Altres

Tanca informació